«Hi ha una curiositat malsana en la manera en què s’observa una jove guerrera que es recupera d’un contratemps, que desperta en el bosc, que comença a desvetllar-se, que torna a posar el seu cos en marxa, que ressuscita d’una falsa mort inesperada, com si els mons tancats de les altres pel·lícules s’obrissin aquí a un altre començar el dia, a una llum encegadora, a un nou sentit del cinema, que es retroba a si mateix preparat per a l’acció.
Tant Subirana com Marín, tant Galter com Cañas, tant Velázquez com Azorín, ja són artistes “consagrats” encara que només sigui per una o dues pel·lícules, coneguts i premiats.
I no obstant això, reapareixen ara amb pel·lícules que els reinventen, que els situen en el disparador com si comencessin una altra vegada. Aquesta capacitat per reiniciar o canviar temporalment una trajectòria haurà d’explicar-se, doncs, entre les habilitats d’aquest cinema espanyol.»
Carlos Losilla – Caimán cuadernos de Cine- Novembre 2016-11-07
«La llum es filtra entre els arbres, el bosc clareja un nou dia. La calma és interrompuda per una corneta i el so del galop d’uns cavalls allunyant-se.
S’escolta la respiració fatigada que presenta la figura d’una dona abandonada: és el despertar de la guerrera. Després de Nedar (2008) i Volar (2012), Carla Subirana prossegueix amb l’exploració de la guerra i la seva petjada en la naturalesa humana.
El moviment presideix aquest curtmetratge narrat a través del cos de l’heroïna. La poca traça inicial de la protagonista, xocant contra els arbres i rodant pel terra, és expressat amb els moviments bruscos i descoordinats de les seves articulacions.
Quan aconsegueix desprendre’s de l’armadura, veiem el rostre de la protagonista i escoltem una música que l’acompanya en el procés d’alliberament, lliscant ara, ja en harmonia, per la naturalesa. Utilitzant el terme en sànscrit que dona nom a aquest relat, “atma”, i que remet al concepte d’ànima, la directora ens condueix a un final redemptor en què el reconeixement de les ferides representa l’autèntica victòria.»
Javier Rueda- Caimán cuadernos de Cine- Novembre 2016-11-07
«Entre la narració i la performance, Carla Subirana traça una metàfora d’empoderament a través d’una guerrera ferida que, després de deslliurar-se de l’armadura, reviu i es fa propietària del seu cos.»
Sinopsi del catàleg del SEFF- Festival de Cinema Europeu XIII