Tres generacions de dones s’enfronten a un secret guardat durant anys. Un avi afusellat en 1940 serà l’arrencada d’una recerca que narra un viatge personal i reflexiona sobre la pèrdua de la memòria familiar i col·lectiva. En definitiva, la cerca de la pròpia identitat.
És NEDAR un documental personal o un documental disfressat de ficció? La sublim comesa de Subirana per recopilar els seus propis records familiars. El punt de partida és la misteriosa execució del seu avi en 1940. Tracta sobre la fragilitat de la vida i els cruels efectes del pas dels anys. La identitat personal, la reconstrucció dels records i el passat són el tema de la pel·lícula intimista de Carla Subirana.
En el seu primer llargmetratge, la cineasta aconsegueix donar a la seva cerca personal un sentit universal commovedor. Subirana va créixer en un món de dones. El seu avi antifranquista va ser executat al 1940 després de la Guerra Civil espanyola per cometre tres atracaments a mà armada. Quan Subirana emprèn la cerca de la veritat sobre aquest tema, que sempre ha estat envoltat de silenci, la seva àvia ja pateix la malaltia d’Alzheimer i la seva mare pateix la mateixa malaltia. En la seva pel·lícula, Subirana compara el procés creatiu, que dura anys, amb nedar sota l’aigua i el perill d’ofegar-se.
Totes les famílies guarden un secret
«La pel·lícula es fa necessària ja que és un exercici de memòria que constitueix la cerca d’una veritat (històrica i personal), d’un origen i d’un trajecte que es pugui oferir com a llegat».
Fran Benavente – Caimán Cuadernos de cine.