En el període previ al Festival de Cinema de Berlín de febrer, Latido Films, amb seu a Madrid, s’ha abalançat sobre “Sica”, el primer llargmetratge de ficció de Carla Subirana. Una de les imperdibles d’una nova generació vibrant de directores i productores radicades a Barcelona, que ara galvanitza el panorama cinematogràfic català.

En una alineació freqüent entre les dues companyies, la distribució a Espanya anirà a càrrec de A Contracorriente Films, d’Adolfo Blanco, una de les principals distribuïdores independents d’Espanya.

També escrita per Subirana, la pel·lícula està produïda per un altre referent de la nova generació catalana, la directora i productora Alba Sotorra, l’últim treball de la qual darrere de les càmeres, “El regreso: la vida después de ISIS”, estrenat mundialment en SXSX, va ser nominat a un premi 2022 internacional Premi Emmy i va ser descrit per Variety com una «visió compassiva i essencial de les seqüeles de la radicalització».

Una triple guanyadora en el WIP del Festival de Màlaga de 2022, “Sica” encapsula molts dels corrents que ara travessen la ficció d’avantguarda a Espanya: un sentit de lloc flagrant, una història explicada amb gran naturalisme, tot i que temes universals molt més amplis li donen al relat local un sentit d’urgència.

També produïda per Andrea Vázquez i Xavi Font a Miramemira, amb seu a Galícia, “O que arde”d’Oliver Laxe, guanyadora del premi del jurat Un Certain Regard de Cannes 2019, «Sica» ambientada en la perillosa Costa da Morte de Galícia, famosa pels penya-segats i els prats verds i una història de naufragis espantosa que arriba fins als nostres dies, causats per un violent Oceà Atlàntic que s’ estavella contra grans roques mig ocultes davant de la costa.

L’últim naufragi s’ha endut la vida del pare de Sica, capità d’un petit vaixell pesquer. Sica encara té l’esperança que la mar retorni el cos del seu pare i visita tots els dies la Furna das Grallas, un gran forat en un penya-segat que es comunica amb l’agitat oceà, on les ànimes dels mariners van a descansar, o això diu la tradició popular.

A mesura que Sica comença a tenir un interès confús pels nois, descobreix que hi ha més coses del que sembla en la mort del seu pare quan Suso, de 15 anys, un veí caçatempestes, prediu l’arribada d’Ofèlia, la mare de totes les tempestes.

Un coming of age basat en un ambient flagrant, “Sica” adquireix profunditat com el retrat d’una regió devastada per la fi del seu pilar econòmic, la pesca i el canvi climàtic en augment.

“‘Sica combina tècniques documentals i de ficció”, apuntava Subirana a Variety en el Festival de Màlaga de l’any passat. “Amb la màgia que emana del paisatge, ple de tradicions i llegendes pròpies”, va agregar, “Sica” presenta el món dur dels pescadors i pescadores vist a través dels ulls d’una nena que enfronta el desafiament de deixar enrere les fantasies infantils amb el desencís que això comporta.

La mescla de “Sica” de detalls locals autèntics i temes universals més amplis (psicològics, socials, ambientals) es relaciona amb altres títols d’una nova generació de cineastes amb un gran sentit del territori, com la guanyadora de l’Os d’Or de Berlín “Alcarràs”, de Carla Simón, o “Cinco Lobitos”, d’Alauda Ruiz De Azua, una altra cinta de Latido que va arrasar al Festival de Màlaga del mes de març passat i que Pedro Almodóvar qualifica sens dubte com la millor debut al cinema espanyol durant anys”.

“Sica” és “una òpera prima brillant, pura poesia, i una gran oportunitat per a nosaltres de treballar per primera vegada amb els destacats productors Alba Sotorra i Xavi Font, que es troben definitivament entre els grans productors a seguir a Espanya en aquest moment”, va dir Antonio Saura, director de Latido Films.

“La seva sensibilitat pel que fa a una bona pel·lícula i el coneixement aplicat per ajudar a un director extremament talentós és el que fa que treballar amb ells sigui un plaer. Així doncs, no sols la pel·lícula és deliciosa, també tenir l’oportunitat d’aquesta col·laboració enorgulleix Latido.”